Estem molt orgullosos de poder dir que Grupo Emar instal·la els equips de recollida i aspiració d’oli usat als nous tallers Rolls-Royce a L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona. Agraïm la confiança que han dipositat en nosaltres i estem molt contents amb el resultat obtingut.
El proper dilluns, Ondo, concessionari Mercedes-Benz, i Bi-Ondo Motor, concessionari Mitsubishi Motors, actualment situats a Gamarra, obren un nou concessionari al número 26 de l’Alto de Armentia, una zona comercial a l’entrada de Gasteiz on hi ha els establiments d’una part de les marques d’automoció implantades a la capital alabesa.
Des dels inicis del seu fundador en el negoci de l’automòbil el 1960, en un taller al carrer Reyes Católicos, fins al concessionari actual a Gamarra, s’han fet diverses ampliacions i s’han vist afectats pel creixement i la millora de les carreteres alabeses. Ara el concessionari es divideix en dues bases, aprofitant el millor de cada localització.
Segons van indicar ahir fonts de la direcció de l’empresa, a Gamarra es manté el taller de camions, a l’enllaç entre les carreteres A-1 i N-240, amb una localització privilegiada per al transport de mercaderies i fàcil accés a les instal·lacions. Per la seva banda, el taller de furgonetes i de Mitsubishi també quedarà a Gamarra, així com les carrosseries, amb els serveis de xapa i pintura, que són d’ús puntual per al client. Allà es mantindrà una càrrega de treball que ronda els 10.000 vehicles atesos a l’any. D’altra banda, el servei de venda de recanvis per taulell s’oferirà a totes dues instal·lacions, tant a professionals com a particulars.
Segons les dades facilitades per la companyia, a Armentia, a la ubicació on antigament hi havia la firma Comercial Alberdi, s’hi traslladen els departaments comercials de Mercedes i Smart, tant turismes com vehicles comercials, i les vendes de Mitsubishi Motors, així com l’administració general, en una zona d’uns 4.000 metres quadrats. També s’hi obre un nou taller de turismes i tot terrenys de 2.600 metres. Allà s’implantarà el model de recepció activa, amb una zona dissenyada per estudiar cada vehicle amb l’assessor de servei amb la tecnologia Mercedes-Benz.
Actualment a Gamarra s’atenen 20 vehicles al dia al taller de turismes de la marca alemanya. A partir d’ara, la ubicació de les noves instal·lacions dins del nucli urbà facilitarà als clients el desplaçament al taller o per adquirir un recanvi. Per això s’espera que l’increment de “passos de taller” augmenti sensiblement en aquesta ubicació.
L’entrada als tallers i al servei de recanvis serà pel carrer Iruña Veleia, al lateral de l’illa. Les instal·lacions de l’Alto de Armentia, situades en una parcel·la de 16.000 metres quadrats, han estat objecte d’una profunda remodelació durant els darrers set mesos, cercant la màxima eficiència energètica i el respecte al medi ambient (ISO 9001 i 14001). Amb això, Vitòria serà un dels concessionaris pioners en la implantació de la nova imatge corporativa dissenyada per Daimler AG per a la xarxa de concessionaris a nivell europeu, fent un pas més en la digitalització dels processos d’informació i venda. El complex comptarà, a més, amb els darrers equips en diagnosi i reparacions, alineadors 3D o línia pre-ITV, entre d’altres
RECÀRREGA ELÈCTRICA S’han tingut en compte també les exigències que el ràpid desenvolupament del vehicle elèctric plantejarà en poc temps, instal·lant diversos punts de recàrrega ràpida i deixant capacitats en reserva, fàcilment convertibles a mesura que es necessitin. La plantilla de treballadors, prop de vuitanta persones, es repartirà gairebé a parts iguals entre les dues bases segons la localització del departament on desenvolupin la seva tasca.
Segur que has tingut aquesta discussió amb els amics més d’una vegada. Què contamina més, un motor dièsel o un motor de gasolina? I també estic convençut que la discussió s’haurà allargat molta estona, perquè hi ha moltes dades que avalen tant una tesi com l’altra. De sempre hem sentit que el motor dièsel contamina més que el de gasolina, tot i que el seu consum menor ha estat el garant d’unes vendes que no han deixat de créixer… fins fa ben poc. I és que el dièsel ha entrat a la llista negra de moltes ciutats i fins i tot països, que veuen amb preocupació com l’aire de les ciutats s’ha tornat irrespirable a causa de la presència de gasos contaminants. I tot apunta als dièsel. Fins i tot Volvo ha llançat el S60, el seu primer model sense motorització dièsel.
Fa poc vam repassar el funcionament del motor dièsel i sorgia la qüestió. Fins i tot un amic ens va fer arribar els seus dubtes sobre una afirmació que es feia a l’article: el gasoil del qual s’alimenta el motor dièsel emet més residus perjudicials, però els filtres moderns, i fins i tot el mateix motor, eviten que la majoria d’aquests elements perjudicials arribin a l’atmosfera. En canvi, el motor de gasolina emet més diòxid de carboni, un gas relacionat amb l’efecte hivernacle i que pot causar una contaminació prolongada un cop a l’atmosfera.
Bàsicament, podem dir que tots dos motors contaminen a nivells similars, però ho fan amb residus diferents. Mentre que el principal problema dels cotxes de gasolina és el CO2, en el cas dels dièsel es tracta de diòxid de nitrogen i partícules en suspensió. Aquests elements no només són perjudicials per al medi ambient en general, sinó que afecten directament els pulmons. Es tracta d’elements que entren a l’organisme i es queden als pulmons, afectant directament el sistema respiratori, i per això el dièsel és més nociu. És una cosa difícil d’eliminar de l’organisme un cop inhalada i pot arribar a provocar seriosos problemes de salut.
Els dièsel, en el punt de mira de les autoritats
Aquest és el problema que ha fet que en moltes ciutats s’hagi començat a parlar de prohibir la circulació dels dièsel. Però siguem justos. En la majoria de casos es tracta de restringir la circulació de cotxes amb motor dièsel anteriors a l’any 2006 en episodis d’alta contaminació. A partir d’aquell any, amb l’entrada en vigor de la normativa Euro 4, la tecnologia dièsel va començar a millorar i les emissions s’han anat reduint de manera progressiva. La normativa Euro 4 va començar a aplicar-se l’1 de gener de 2006, així que aquesta és la data a partir de la qual els cotxes amb motor dièsel van començar a prendre’s seriosament la reducció d’emissions. Actualment, amb la normativa Euro 6 les emissions són molt inferiors a les d’aquella època i encara s’està treballant per fer que siguin encara més baixes.
La resposta correcta a la pregunta inicial podria ser: tots dos motors contaminen, però la contaminació dels motors dièsel és molt més perjudicial per a l’ésser humà (i els animals, per descomptat) de manera directa. Actualment, en igualtat de condicions, sempre és pitjor un motor dièsel que un de gasolina. El causant d’això és el combustible utilitzat. El gasoil és un combustible més pesant i menys refinat que la gasolina. El cicle de combustió també és important en aquest aspecte, ja que la mescla de combustió és més pobra i deixa més elements sense cremar, que passen a l’escapament i d’aquí a l’aire que respirem.
Com ja hem comentat, els filtres i els sistemes que equipen els cotxes dièsel moderns redueixen l’impacte del NOx i les partícules en suspensió que ens poden afectar. Encara que els motors dièsel continuïn sent molt contaminants, la tecnologia per eliminar aquests gasos nocius abans que arribin a l’atmosfera assegura el futur d’aquest tipus de motors, tot i que la seva fabricació, instal·lació i manteniment costin bastant més. Queda el CO2, que tots dos motors llancen a l’atmosfera i que pot representar un problema a llarg termini, encara que les dades sobre l’evolució del forat de la capa d’ozó siguin força positives, en haver-se contret bastant els darrers anys.
Les normes d’emissions, cada vegada més estrictes, han obligat els fabricants a buscar solucions perquè els seus cotxes segueixin en circulació. En el cas dels dièsel més potents, el truc per superar les proves europees es diu AdBlue.
Sense entrar en detalls excessivament tècnics, podem resumir dient que l’AdBlue és el nom comercial d’una solució aquosa d’urea en un percentatge d’aproximadament el 32,5%.
Sí, tal com estàs pensant: la urea és un compost químic present a l’orina i, tot i que no és tòxic, sí que és corrosiu. Això vol dir que es pot manipular, però amb compte que no toqui la carrosseria; per aquesta mateixa raó és aconsellable netejar la zona del dipòsit després d’incorporar-lo al combustible.
L’AdBlue és un additiu que s’utilitza en alguns casos per ajudar els motors dièsel a complir l’estricta norma europea de contaminació Euro 6.
La normativa Euro 6 va entrar en vigor l’1 de novembre de 2015 amb l’objectiu que tots els vehicles nous que es venen en sòl europeu redueixin les emissions d’elements contaminants i partícules en suspensió, és a dir, que siguin més nets.
Respecte a l’Euro 5, la nova normativa europea contra la contaminació redueix les emissions d’òxid de nitrogen de les motoritzacions dièsel, que és el més perjudicial per a la salut de les persones, de 180 mg/km a 80 mg/km, mentre que les partícules en suspensió mantenen el mateix límit. En els propulsors de gasolina, per la seva banda, no canvia el límit de 60 mg/km de NOx ni tampoc el de partícules en suspensió, fixat en 5 mg/km.
Per aconseguir complir la legislació, els fabricants han millorat els sistemes de tractament de gasos d’escapament, amb un convertidor catalític de NOx en els models més lleugers i amb un catalitzador amb injecció d’urea, també conegut com a AdBlue, en els més pesants.
Els motors dièsel generen menys quantitat de CO2 i de productes contaminants, però emeten molt més NOx i benzopirens que els de gasolina.
Els benzopirens es troben a la cendra que genera la combustió del gasoil. Són partícules que s’adhereixen als teixits del sistema respiratori, d’aquí la seva perillositat. Per reduir-ne l’impacte, és obligatori que els cotxes portin un filtre antipartícules; un sedàs que es col·loca al tub d’escapament i atrapa les partícules impedint que surtin fora de la mecànica.
L’òxid de nitrogen (NOx) és altament contaminant i perjudicial per a la salut; és, per això, el culpable que els vehicles dièsel estiguin tan mal vistos a les ciutats.
Com que no es pot eliminar físicament, per pal·liar-ne l’acció cal una reacció química que el transformi en partícules innòcues. En els motors dièsel aquesta reacció s’aconsegueix amb un catalitzador, que és el lloc on té lloc el procés, i un compost químic, l’AdBlue, que reacciona amb els NOx i els converteix en gasos innocus, concretament en nitrogen i en vapor.
Per cada garrafa de 20 litres d’AdBlue hauràs de pagar uns 40 euros. D’entrada pot semblar car, però tenint en compte que amb aquesta quantitat podràs recórrer fins a 20.000 km, no ho és tant.
Tot i que cada fabricant ho fa a la seva manera, l’habitual és que s’encengui un testimoni quan queden uns 2.000 km d’autonomia amb l’additiu. És important tenir-ho en compte perquè, si et quedes sense AdBlue enmig d’un viatge, el cotxe seguirà funcionant sense problema, però un cop l’aturis no et deixarà tornar a arrencar fins que l’hagis reposat i s’hagi resetejat la unitat electrònica.
Tècnicament, per omplir el tanc d’AdBlue n’hi ha prou amb obrir el tap del dipòsit d’urea i emplenar-lo.
El problema, si ho vols fer tu mateix, és que per tornar a circular sense problemes cal resetejar el comptador electrònic i per fer-ho necessites una màquina de diagnosi.